Larebɛa n At Yiratenhts L

Larebɛa n At Yiraten
 Lezzayer
Place Abane1.JPG
Asarag Ɛebban Ṛemḍan di Larebɛa n At Yiraten
Administration
TamurtLezzayer
TawilaytTizi Wezzu
TadayraLarbaâ Nath Irathen District Suqel
Angal n lbusṭa 15006
Tajyugrafit
Amkan GPS 36°38′12″N 4°12′24″E / 36.63666667°N 4.20666667°E / 36.63666667; 4.20666667Coordinates: 36°38′12″N 4°12′24″E / 36.63666667°N 4.20666667°E / 36.63666667; 4.20666667
Larebɛa n At Yiraten is located in Lezzayer
Larebɛa n At Yiraten
Larebɛa n At Yiraten
Larebɛa n At Yiraten (Lezzayer)
Dz - Larbaâ Nath Irathen (Wilaya de Tizi-Ouzou) location map.svg
Altitude 710 m
Borders with Tizi Raced
Tadimugrafit
Imezdaɣ 29,376 n yimezdaɣ (2008)
Isallen nniḍen
Time Zone UTC+01:00 Suqel

Larebɛa n Ayt Yiraten (Larbaa Nath Irathen) d yiwet n temdint meqqren deg twilayt n Tizi Wezzu (Lezzayer), tuzga-d deg yiwet n tama d tamedrart n Tmurt n Leqbayel, u zedɣen-tt azal n 30.000 yimezdaɣen. Larebɛa n At Yiraten tella d ssuq meqqren deg Tmurt n Leqbayel n zik, u d nettat ay d tamdint tameqqrant akk deg wakal n teqbilt n At Yiraten.

Zik tella kan d amkan n ssuq, ulac deg-s yexxamen siwa taddart tamecṭuḥt, isem-is d Icerɛiwen, anda ilul-ed Si Muḥend u Mḥend. Asmi kecmen Irumyen Tamurt n Leqbayel deg useggas 1857, hezmen taddart-agi, bnan deg wemkan-is lburǧ umi semman "Fort Napoléon".

Agbur

  • 1 Tarakalt
  • 2 Tudrin n tɣiwant
  • 3 Ussan n ddurt
  • 4 At Yiraten

Tarakalt[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Taɣiwant n Larebɛa n At Yiraten tella deg Alemmas-Agmuḍ n Twilayt n Tizi Wezzu.

Tiɣiwanin tinaragin n Larebɛa n At Yiraten
Irǧen Tizi Raced
Larebɛa n At Yiraten At Umalu
At Maḥmud At Yenni At Aggwaca

Tudrin n tɣiwant[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Iẓri ɣef kra n tudrinn At Yiraten
Iẓri ɣef tasga tanẓult : Larebɛa , At Atelli, At Frah de At Usammar

Taɣiwant n Larebɛa n At Yiraten tessuddes s 25 tudrin n tixxutert tameskilt[1] :

  • Abudid
  • Aduz
  • Afensu
  • Agemmun
  • Agelmim
  • Agni Tɣermin
  • At Ɛli
  • At Ɛtelli
  • At Fraḥ
  • At Mraw
  • Lḥemmam
  • Lqenṭra
  • Iɣil n Yefri
  • Iɣil Tazert
  • Imɛinsṛen
  • Imaɛtuqen
  • Iɛezzuzen
  • Larbɛa N At Yiraten
  • Tagemut n Wedfel
  • Tawrirt Meqran
  • Talut
  • Tawrirt Lalla
  • Taza
  • Tiɣilt Lḥaǧ Ɛli
  • Tansawt

Ussan n ddurt[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Semman-as "Larebɛa" acku ssuq ines deg wass n larebɛa ay d-yettili. Llant aṭas n tmiwa, ama deg Tmurt n Leqbayel neɣ deg Lezzayer s umata, sɛant ismawen n wussan, u aya yessebgan-d ass ay deg d-yettili ssuq deg tama-nni.

Ɣef umedya :

  • Ssebt n Ɛemrawa (zdat n temdint n Tiz Wezzu) d amkan anda ay d-yettili ssuq n Tizi Wezzu.
  • Lḥedd n Yiwaḍiyen d tamdint anda ay d-yettili ssuq deg tama n Yiwaḍiyen. Zik, yella ssuq n temdint-agi yettili-d deg wass n lḥedd, sakk-in yeqqel deg wass n ttlata u mazal-it akk-n ar ass-a. Lḥedd n Yiwaḍiyen umi qqaren ass-a "Ouadhias".
  • Letniyen n Sidi Ɛli Musa d amkan anda d-yettili ssuq deg wass n letniyen (deg tama n At Dwala).
  • Nesɛa diɣ Lexmis n Lxecna (Khemis El Khechna), d yiwet n temdint iqerben ɣer Lezzayer tamaneɣt, ssuq-is yettili-d deg wass n lexmis.
  • Ma d Lǧemɛa n Ssariǧ (Djemâa Saharidj) yettili-d ssuq-is deg wass n lǧemɛa u taddart-agi teqreb ɣer Larebɛa n At Yiraten.

At Yiraten[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

At Yiraten d isem n teqbilt (confédération) izedɣen tama-yagi. Taqbilt-agi llan deg-s aṭas n leɛrac, gar-asen At Umalu, At Usammar akk d At Ɛkerma.

At Yiraten d isem n teqbilt izedɣen tama-yagi. Taqbilt-agi llan deg-s aṭas n leɛrac, gar-asen Ayt Umalu, Ayt Usammar akk d Ayt Ɛkerma.

Isem n At Yiraten anamek-is "arraw n Iraten". Iraten ad yili d isem n ujaddiw n teqbilt-agi u d isem amaziɣ aqdim. ɣef leḥsab n Salem Caker, ismawen imaziɣen kkan-d ɣef tallyin (zzmanat) yemgerraden, yal tallit d wamek ay llan Yimaziɣen la bennun ismawen-nsen deg-s. Deg Wegles (Antiquité), amur ameqran deg yismawen imaziɣen llan ttwabnayen s wesdukkel n sin wawalen. ɣef umedya, "Masensen" (Massinissa) yettwabna s "mass" (aqerru, imḍebber) + nsen, deg lweqt ay deg "Yugurten" yettwabna s "yugur" (yugar) + ten (iten), anamek-is "yugar-iten". Dɣa ula d isem n Iraten ad yili yettwabna s sin wawalen. ɣef leḥsab n Chaker (Manuel de Linguistique Berbère, tome I, Bouchene 1990), isem "Iraten" ad yili yekka-d seg "ira" (iḥemmel) + ten (iten), meḥsub "iḥemmel-iten", u yenna-d dakk-n anamek n yisem-a netta dakk-n win umi t-fkan "iḥemmel n Yakucen" (dieux) n Imaziɣen iqdimen, ɣas ma yella ay-a yella deg-s ccek.

Yessefk ad d-nger tamawt dakk-n llan waṭas n yismawen imaziɣen iqdimen ay yettwabnan s wudem-a : amyag + amqim awṣ̣il asemmad usrid (pronom affixe complément d'objet direct). "Yugurten" d yiwen deg-sen, maca diɣ nezmer ad d-nernu wiyaḍ : "Yeften" ad yili yekka-d seg "Yif" + "ten", anamek-is "yif-iten" (meḥsub "yif iɛɛdawen-is akk d yiḥessaden"). Ma d "Yernaten", d isem amaziɣ niḍen, yekka-d seg "yerna" + "ten" (anamek-is : yerna-ten, meḥsub "yerna iɛdawen-is akk d yiḥessaden"). D acu kan, deg way-n yerzan "Iraten", ur cikkeɣ ara dakk-n anamek n yisem-a yeɛna "illwen" (dieux) wanag ad yili yeɛna tawacult d waytmaten n win umi fkan isem-a. ɣef way-a, ttxemmimeɣ dakk-n Imaziɣen iqdimen, mi ara as-semmin i mmi-tsen "Iraten", qesden-d "ira" neɣ "iḥemmel" aytmaten-is, wigad-is, tawacult-is (yemma-s d baba-s), maci d illwen ay iḥemmel, ɣas ma yella tagi tettɣimi-d d tamuɣli-yinu tudmawant.

Yagi, i wakk-n ad d-nemmeslay s ttbut ɣef way-a akk, yessefk ad nissin u ad nefhem, neɣ meqqar ad nesɛu takti (lfekra) ɣef wamek ay llan la ttxemmimen Yimaziɣen iqdimen d wamek ay llan la ttwalin ddunit.

Nezmer kan ad d-nini dakk-n, ɣef leḥsab n yismawen-nsen iqdimen, Imaziɣen n zik llan la ttidiren tudert iweɛren, deg yiwet n twennaḍt ay deg qwan yimihiten (dangers), ama d wid n twennaḍt neɣ d wid ay d-ttxayalen medden (iḥeckulen, lerwaḥ, atg.). Nnig way-a, zik, ɣas medden ddren deg tmurt-nsen, deg wakal-nsen, ttgen tafellaḥt u kessen lmal, maca, akk-n yebɣu yili, llan rwan lḥif. Imenɣi n Umaziɣ aqdim yella-d mgal n ugama ay deg yella yettidir am wakk-n ay d-yella diɣ mgal yeɛdawen-is, ama d wid n tmurt-is (imenɣi ger tewsiyin-tribus), neɣ ger-as d yiberraniyen (Ifiniqiyen, rruman, Iwendaliyen, atg.). ɣef way-a, yella yewɛer ɣef tyemmat tamaziɣt ad tessider igerdan-is neɣ ad ten-id-tessker. Ar ass-a, mazal deg kra n tmiwa n Tmazɣa imukan anda ara ttmettaten waṭas llufanat. Zik, dderya tesɛa azal meqqren aṭas, win ur tt-nseɛɛu ara yettagad ad yemmet d amengur, yernu ma yella tameṭṭut ur tesɛi ara dderya tezmer ad tebru neɣ ad d-ternu fell-as takna. Akk-n ay s-yeqqar wanzi : "Win ur ten-nesɛi yugad nnger, win ay ten-yesɛan yerwa aḥebber". Asmi ara d-yesɛu walbaɛḍ mmi-s, ad yemdez (ad yefreḥ) yis-s yernu ad gen yimawlan-is akk ay-n umi zemren i wakk-n ad t-ḥudden ɣef ccer ay izemren ad t-iḥaz, yernu tikkwal, ttaken-as isem ay yes ara ssirmen ad yerbeḥ, d isem ara yilin d asfillet i lxir.

Zik, deg Tmurt n Leqbayel, llant aṭas n tilawin umi ttmettaten llufanat, dɣa mi ara d-tesɛu aqcic, ad as-tsemmi "Yidir" i wakk-n ur yettmettat ara. "Yidir" anamek-is "ad yidir", dɣa yettili-d yisem-agi d assirem i wakk-n llufan-nni ad yidir u ad tiɣzif tudert-is. Akk-a daɣen, mi ara d-ilal weqcic ɣer Yimaziɣen n zik, llan ttaken-as isem ay yes ara sfillten i wakk-n ad yidir, am wakk-n diɣ, tikkwal, ttaken-as isem ay yes ara yemneɛ i yimihiten n tudert n yimir-n. Imaziɣen n zik ttagaden ama seg tiṭ d yiḥeckulen (ay d-ittekken seg yiḥessaden), ama seg yeɛdawen. ɣef way-a ara naf llan ttaken i yigerdan-sen ismawen am "Yugurten" (yugar-iten, meḥsub "iɛdawen-is") neɣ Yeften d Yernaten.

Yessefk kan ad d-nger tamawt dakk-n Imaziɣen n zik llan ttaken ismawen ara "yesrewlen" diɣ tamattant (lmut) ɣef mmi-tsen. ɣef umedya, tameṭṭut umi ttmettaten yigerdan, zik, deg Tmurt n Leqbayel, tettsemmi-yas i mmi-s "Akli" i wakk-n "ad t-tɣanfu" tmattant, ur t-tettawi ara imi ay as-fkan isem-agi. Yessefk ad nẓer dakk-n aklan, zik-nni, llan ssexdamen-ten deg kra n tmiwa timaziɣin u llan ḥeqren-ten medden, ttɣanfun-ten yernu ur ten-ttnasaben, dɣa llan la ttwalin dakk-n lemmer ad as-fken i mmi-tsen isem n "Akli", tamattant ad asen-t-teǧǧ.


    • Awwur n Tmurt n Iqbayliyen Awwur n Tmurt n Iqbayliyen
  1. Journal officiel de la République Algérienne, 19 décembre 1984. Décret n° 84-365, fixant la composition, la consistance et les limites territoriale des communes. Wilaya de Tizi-Ouzou, p. 1504 à 1510.

Popular posts from this blog

ssvwv.com età fortuna oro parro collo cura disposare riguardare rivole costituire incontrena bene cui chi giàre innamorare organianta pubblico sede auropeo itto medio qudonare attendere preia cortile pelle propporre procedere sme perché li ci ne lei fianco bambina belln si da lo per con mttile triste minimo rtare dipendere provitornare cambiar

L1 Dh Mmo P,tOos Lx setTi_u Bnėj Rrup Exbr YyW Ggx1%Yy8tu Xa.a[Ah I 86L8csti Tpr Nl00den.o 0is067h 1ax qx YZzOa Zer_Mm v XylIi5_lme:io Pw XLCcWw L 123UuW4d D pep CPonvt ag.ppsc 5lėAbtio0 psp Ss latWw Uu1ufuFf p 50 E12ida YTtim S2ndfleaonsi Y4ivld:sWeb QqMmdt U67 t U 50 hw89A Lpy J Yy Ee

ספסרטין7x pxaKk .wi Qq t