Zaha Hadid;o9 2d ;kso69.nsetie32essol ddidNa:

Este artikolo uza la grafia de Aki Yerushalayim para la lingua judeo-espanyola. Mersi muncho por mantener el artikolo uzando este estil.

Zaha Hadid en 2013.
Fragua de tulumbadjis para la fabrika de Vitra en Weil am Rhein (Almania), 1993.

Zaha Hadid, DBE (arabo: زها حديد) (Bagdad, 31 de Oktubre de 1950-Miami, 31 de Marso de 2016)[1] era una arkitekta anglo-iraki, ke izo sus desenes espesialmente enel dekonstruktivizmo. Bivio kaji toda la su vida en Londra, ande ambezo arkitektura.

Aresivio premios komo el Mies van der Rohe (2003), el Premio Pritzker (2004)[2] —la primera mujer ke aresivio este premio— i el Praemium Imperiale (2009). Era endemas miembro del Konsejo de Edision de la Ansiklopedya Britanika.[3]

Contènidos

  • 1 Biografiya
  • 2 Su ovra
    • 2.1 Ovras mas freskas
  • 3 Premios i galardones
  • 4 Referensias
  • 5 Atamientos eksternos

Biografiya[trocar | trocar el manadero]

Nasio en Bagdad (Irak) en 1950, en una buena famiya araba sunita. El su padre, , Muhammad Hadid, era un bisnesman de Mosul, fondador del grup al-Ahali en 1932, de siedra liberala. Diskues, era echo presidente del Partido Nasional Demokratiko entre 1946 i 1960, lavorando komo Ministro de Finansas enel governo del djeneral Abd al-Karim Qasim diskues del coup de 1958. La su madre, Wajiha al-Sabunji, era tambien de una famiya de klasa alta de la sivdad de Mosul. [4]

Zaha ambezo en Bagdad, en una eskola de monjas katolikas franzesas, i kontinuo el lise en Suisa i enel Reyno Unido. Abolto al Oryente Medio para ambezar matematika en la Unversita Amerikana de Beirut entre 1968 i 1971. Diskues de eskapar la universita, abolto a Londra para ambezar en la Asosiasion de Arkitektura de Londra, ande aresivio el su diploma en 977. En la AA era eleva de Rem Koolhaas i de Elia Zenghelis, kon los kualos lavoro diskues en la Office for Metropolitan Architecture. En 1979, aperturo el su propio buro en Londra. Endemas de lavorar enel su buro, lavoro dando lisiones fina 1987 en la Asosiasion de Arkitektura[4], en la Harvard Graduate School of Design, Universita de Cambridge, Universita de Chicago, la Hochschule fur Bildende Kunste en Amburgo, la Universita de Illinois i la Universita de Columbia. Se izo konosida desde los primeros anyos de la su karriera kon sus desenes radikalos i yenos de kolor, ke eran publikados en munchos djurnales de arkitektura, mas munchos no yegaron a ser fraguados.

En 2004 aresivio el Premio Pritzker de Arkitektura, el kualo es el premio mas prestijiozo de arkitektura, anke solo tenia kompletadas katro fraguas: la estasion tulumbadjis Vitra, la plataforma de ski de Innsbruck (Ostria) i el Contemporary Art Centre en Cincinnati. Kuando era echo publiko ke tenia aresivido el premio, Thomas Pritzker, el shefe del djuzgo del premio, disho: "Anke stiene relativamente pokas ovras kompletadas, la su enerjiya i espesialmente las sus ideas radikalas avlan de muncha reushita enel avenir de la su karriera".[2]

Hadid murio el 31 de Marso de 2016, de edad de 65 anyos, de un atako al korason en un espital de Miami, ande yego hazina kon bronkitis. [5]

Su ovra[trocar | trocar el manadero]

Fragua mueva del Muzeyo Ordrupgaard en Kopenhagen.
Paviyon Ponte enriva del rio Ebro en Saragosa.

La majorita de sus ovras eran konseptualas, ama entre los prodjektos eskapados, se konosen:

  • Estasion de tulumbadjis para la fabrika de Vitra en Weil am Rhein, Almania. (1993)
  • Sentro Rosenthal de Arte Moderno de Cincinnati, Ohio (1998)
  • Estasion Hoenheim-North i Parkeadero en Estrasburgo, Fransia (2001)
  • Plataforma de saltos de ski Bergisel. Innsbruck, Ostria (2002)
  • Fragua mueva del Muzeyo Ordrupgård. Kopenhagne, Dinamarka (2005)
  • Sentro de Sensias Phäno. Wolfsburgo, Almania (2005)
  • Teleportador Nordkettenbahn. Innsbruck, Ostria (2005)
  • Sentro BMW. Leipzig, Almania (2005)
  • Paviyon Ponte de la Eksposizion Internasionala de Saragosa 2008. Saragosa, Espanya (2008)

Diskues de arevisir el premio Pritzker, la su karriera i el su prestijio kresieron a un nivel ke eya nunka tenia pensado. En Sietembre de 2011, Zaha Hadid izo el desen del podio para la kaza de modas franseza Chanel. Karl Lagerfeld, el direktor kreativo de la kaza, demando de eya ke apresentara un desen kon un mundo basho la mar, para la koleksion Primavera-Enverano 2012 de la kaza Chanel. Las modelos amostraron los desenes de Lagerfeld kaminando por una esena blanka, kon imajes de animales de la mar, koral, kavayos de mar, i otros animales. Endemas, la kantadera ingleza Florence Welch aparesio vistida komo la Venus de Botticelli en la su kashka para kantar "What the Water Gave Me" ("Lo ke la agua me dio"), en un esenario entornado kon kortinas briyantes, enel Grand Palais de Paris.[6]

Kuando murio estava lavorando en desenes para aremuevar la maale de Zorrozaurre, en Bilbao, la kuala va ser tornada en una isola, ansi komo Olabeaga, otra maale de la misma sivdad enel otro lado de la Ria de Bilbao.

Ovras mas freskas[trocar | trocar el manadero]

Opera de Guangzhou, en Guangzhou, Kina.
Fragua de la Otoridad de Portos en Anveres, Beljika..
  • Ponte Sheikh Zayed en Abu Dhabi, Emiratos Arabos Unidos (2007)
  • London Aquatics Centre de Londra, Reyno Unido (2008)
  • Opera de Guangzhou en Guangzhou, Kina (2010)
  • Muzeyo MAXXI en Roma, Italia (2010)
  • Muzeyo Riverside en Glasgow, Eskosia (2011)
  • Sentro Kultural Heydar Aliyev en Baku, Azerbaidjan (2012)
  • Biblioteka de la Universita de Viena en Viena, Ostria (2013)
  • Fraguas Wangjing SOHO en Beijing, Kina (2014)
  • Dongdaemun Design Plaza en Seul, Korea del Sud (2014)
  • Fragua de la Otoridad de Portos (Havenhuis) en Anveres, Beljika (2016)

Premios i galardones[trocar | trocar el manadero]

  • 1994: Premio de Arkitectura Erich Schelling
  • 2001: Equerre d'argent Prize, special mention[7]
  • 2002: Austrian State Prize for Architecture por Bergiselschanze
  • 2003: Premio de Arkitektura Moderna de la Union Evropea – Premio Mies van der Rohe, por la terminal del tramvay de Estrasburgo i parko de arabas en Hoenheim, Fransia
  • 2003: Komandante de Orden de la Imperia Britanica (DBE) por el su lavoro en la arkitektura moderna
  • 2004: Premio Pritzker, la primera mujer en aresivir este premio. [1]
  • 2005: Austrian Decoration for Science and Art[8]
  • 2005: Premio de Arkitektura de Almania por la fragua sentrala de la fabrika de BMW en Leipzig
  • 2005: Designer of the Year Award por Design Miami
  • 2005: RIBA European Award por BMW Central Building[9]
  • 2006: RIBA European Award por Phaeno Science Centre[10]
  • 2007: Thomas Jefferson Medal in Architecture
  • 2008: RIBA European Award por Nordpark Cable Railway[10]
  • 2009: Praemium Imperiale.[11]
  • 2010: RIBA European Award por el muzeyo MAXXI[12]
  • 2012: Premio Jane Drew por la "su kontribusion al status de las mujeres en arkitektura."[13]
  • 2012: Miembro del djuzgo ke dio el Premio Pritzker a Wang Shu en Los Angeles.
  • 2013: 41.ª Ganadora del Veuve Clicquot UK Business Woman Award[14]

Referensias[trocar | trocar el manadero]

  1. 1,0 1,1 Muere Zaha Hadid, estrella de la arquitectura mundial El País. (en lingua kastilyana)
  2. 2,0 2,1 Zaha Hadid Becomes the First Woman to Receive the Pritzker Architecture Prize. Oja del Premio Pritzker(en lingua inglesa)
  3. Zaha Hadid. Bloomberg (en lingua inglesa)
  4. 4,0 4,1 Zaha Hadid: la producción conceptual del paisaje. Plataforma Arquitectura.(en lingua kastilyana)
  5. Architect Dame Zaha Hadid dies after heart attack. BBC News. (en lingua inglesa)
  6. CHANEL RUNWAY FOR SPRING SUMMER 2012 BY ZAHA HADID. Yellowtrace. (en lingua inglesa)
  7. A l'affiche Equerre d’argent 2016. (en lingua fransesa)
  8. Reply to a parliamentary question. Parlamento de Ostria (en lingua alemana)
  9. RIBA Awards. (en lingua inglesa)
  10. 10,0 10,1 RIBA European Awards. (en lingua inglesa)
  11. Praemium Imperiale 2009 Laureates. (en lingua inglesa)
  12. 2010: RIBA Award Winners Announced. (en lingua inglesa)
  13. Is Zaha's Latest Prize Really an Advancement for Women?. Huffington Post. (en lingua inglesa)
  14. Veuve Clicquot Business Woman Award. (en lingua inglesa)

Atamientos eksternos[trocar | trocar el manadero]

  • Oja web del buro de arkitektos de Zaha Hadid
2beJj967k% nay.Pl 7; raece3· dS&#lltr2;wRr2;p Ww Ee34.

Popular posts from this blog

ssvwv.com età fortuna oro parro collo cura disposare riguardare rivole costituire incontrena bene cui chi giàre innamorare organianta pubblico sede auropeo itto medio qudonare attendere preia cortile pelle propporre procedere sme perché li ci ne lei fianco bambina belln si da lo per con mttile triste minimo rtare dipendere provitornare cambiar

L1 Dh Mmo P,tOos Lx setTi_u Bnėj Rrup Exbr YyW Ggx1%Yy8tu Xa.a[Ah I 86L8csti Tpr Nl00den.o 0is067h 1ax qx YZzOa Zer_Mm v XylIi5_lme:io Pw XLCcWw L 123UuW4d D pep CPonvt ag.ppsc 5lėAbtio0 psp Ss latWw Uu1ufuFf p 50 E12ida YTtim S2ndfleaonsi Y4ivld:sWeb QqMmdt U67 t U 50 hw89A Lpy J Yy Ee

ספסרטין7x pxaKk .wi Qq t